L'OBRA DE CÈSAR MARTINELL
Celler Cooperatiu de Vila-Rodona
La construcció del Celler Cooperatiu, amb projecte arquitectònic de l’arquitecte Cèsar Martinell i Brunet, i tecnològic de l’enginyer Isidre Campllonch i Romeu, l’any 1919, va capgirar les maneres de fer i de ser de les famílies pageses vila-rodonines.
El celler
Joia modernista
El celler de la Cooperativa Agrícola de Vila-rodona és un dels nombrosos edificis que l’arquitecte Martinell va projectar i va aixecar al Camp de Tarragona. És el més gran dels que es troben en l’eix Nulles— Vila-rodona—Aiguamúrcia— Santes Creus.
Quatre edificis realitzats aproximadament en la mateixa època, amb una clara vocació noucentista que es manifesta en la seva pragmàtica concepció arquitectònica i, en tots els casos, en la seva austera però ferma voluntat ornamental exterior, sempre limitada a l’òbvia escassetat de recursos econòmics pròpia del sector i de l’època.
En el cas de Vila-rodona, la seva posició en el territori no li permet integrar-se paisatgísticament com els seus germans menors de l’eix del riu Gaià, per la qual cosa es va decidir la ubicació de l’edifici en el marge dret del riu, i situar l’eix longitudinal de la nau principal en paral·lel a la carretera i al riu. Això li confereix una important presència visual des de tot el poble i especialment des de l’únic accés sud, des de la carretera que ve de Tarragona per Nulles o de Valls.
L'EDIFICI
La seva imponent massa edificada, estructuralment va ser resolta a base de murs de càrrega per suportar una coberta convencional a dues aigües, a diferència del celler de Nulles, que disposa d’una coberta també a dues aigües, però suportada per una estructura d’arcs equilibrats de maó.
La façana original de l’edifici principal es compon de manera simètrica amb cinc finestrals alts a banda i banda de la porta principal, resolta com altres edificis de la sèrie agrària mitjançant una composició que combina dos arcs: un de mida suficient per acollir les portes d’accés per a carros i camions, i un altre de més gran amb certes pretensions monumentals.
L’espai delimitat entre els dos arcs permet ubicar cinc finestrals separats per fines columnes de maó, molt del gust de Martinell i que són una de les seves constants en les edificacions agràries. El conjunt s’ordena així de manera simètrica en tres cossos: el central amb la composició ornamental descrita per a accessos i il·luminació, i dos laterals que deixen al descobert un espai buit al llarg de tota la façana, en espera d’un sòcol de pedra a l’estil dels edificis de Nulles o el Pinell de Brai, que mai es va construir per falta de mitjans econòmics. Les edificacions auxiliars menors on avui dia es troba l’agrobotiga són d’execució posterior i intenten conservar el ritme de la façana principal, però cada vegada es posa de manifest l’escassetat de mitjans.
El celler de Vila-rodona té un important volum edificat sota rasant que és molt interessant des de l’aspecte tècnic, per la importància que el projecte original dedica a aquests interessants espais. Estan construïts en diferents fàbriques de maó i compten amb un sistema de ventilació natural (en l’època que es projecta i s’executa no tenien els mitjans elèctrics i mecànics disponibles d’avui en dia), que és una constant apreciable en tota l’obra agrícola de Martinell.
Text: Cèsar Ramírez Martinell
Del llibre 100 anys creixent junts. Centenari del Celler Cooperatiu de Vila-rodona (1919-2019) a cura de Josep Santesmases i Ollé, Vila-rodona, 2019.
Fotografies:
© Arxiu família Martinell i © Arxiu Martinell dipositat al COAC
COM ELABOREM EL NOSTRE VI
Vins blancs
recepció del raïm
La verema
Les diferents varietats de raim entren de forma escalonada i coincideixen amb la seva maduració
VARIETATS
La verema
Chardonnay; moscatell de Frontignan; macabeu; moscatell d'Alexandria; merlot; xarel·lo, ull de llebre; parellada; trepat; cabernet franc.
Elaboració dels vins
Vins blancs
L'elaboracióp dels vins es realitza sempre de forma monovarietal
PREMSAT
Les tremuges
El raïm es descarrega a les tremuges i després del seu desrapament és conduït a les tines de fermentació
REFREDAMENT
Vins blancs
El most es refreda a 14º C per garantir la seva estabilitat durant el procés de netaja fins que la terbolesa és l'adient.
Fermentació
Vins blancs
La fermentació alcohòlica es realitza a una temperatura baixa, controlada i constant per mantenir les aromes varietals.
Filtració
Vins blancs
Quan topts els sucres s'han transformat en alcohol, es realitza un trasbals per eliminar les mares produïdes en el procés.
CRIANÇA
Vins blancs
Les diferents varietats de raïm han d'aportar cadascuna les seves particularitats i peculiaritats més subtils per aconseguir un vi capaç d'envellir i millorar després de la segona fermentació dins l'ampolla.
EL TREBALL AL CELLER COOPERATIU
Les feines que es duen a terme al Celler Cooperatiu per convertir en vi el raïm de la collita aportat pels socis es poden dividir en quatre apartats:
La recepció del raïm: Procés que consisteix a pesar el raïm, establir la graduació i avaluar la qualitat. Inicialment, la recepció del raïm es feia amb portadores, després, cap als anys seixanta, va aparèixer el “toldo” i actualment es fa a doll, amb remolcs de gran capacitat o, fins i tot, camions.
La transformació del raïm: Procés que consisteix a extreure de la matèria primera (el raïm) el seu suc (most), mitjançant el trepitjat i posterior premsat, obtenint un subproducte (la brisa). El pas del temps ha introduït molts canvis: hem vist com es passava de les antigues premses hidràuliques a les premses contínues, fins a arribar a les actuals premses pneumàtiques.
L’elaboració del vi: Procés que consisteix a transformar, per fermentació, el suc del raïm (most) en vi. En els darrers temps ha patit una autèntica revolució. Als inicis el most es dipositava en els cups ubicats en el subsol del celler i per fermentació espontània es convertia en vi, es trasbalsava, se separaven els baixos i ja teníem el vi enllestit. A partir dels anys 1980 es va començar a elaborar el vi pel mètode de fermentació controlada. El most ja no fermenta als cups. Es col·loca en dipòsits d’acer inoxidable, proveïts de camises de circulació d’aigua freda per controlar la temperatura de fermentació. Amb aquest nou mètode, s’aconsegueixen uns vins més nets, més frescos i més aromàtics, molt més adients per al mercat del cava.
Un altre factor que ha incidit molt en l’elaboració del vi és l’enologia. Un nou contingent d’enòlegs, formats entre els anys 1980 i 1990, aporten noves idees que milloren la qualitat dels vins obtinguts. Apareixen tot un ventall de productes enològics que complementen la seva tasca i ajuden a treure el màxim partit del raïm.
Avui en dia, els vins s’elaboren sota un estricte protocol elaborat, dirigit i tutelat per professionals que, des del laboratori, s’encarreguen que els vins compleixin tots els paràmetres.
La conservació del vi: Procés que consisteix a fer un seguiment periòdic i acurat del vi emmagatzemat en els dipòsits del celler fins a la seva expedició cap als clients destinataris. Les noves tines d’acer han facilitat molt aquesta tasca. Són de fàcil neteja i excel·lent manipulació i, fins i tot, estan preparades per utilitzar nitrogen com a gas inert que assegura la conservació del vi.
